diumenge, 30 de maig de 2010

Jordània 4a part

Vaig tornar a perdre l'autocar cap a Petra, aquesta vegada no per haver-me adormit sinó perquè els de la companyia em van dir que m'havia de presentar a l'estació d'autobusos equivocada.
Al final hi vaig anar amb transport públic, uns vells microbusos amb bastant menys espai i sense aire condicionat que van sortint a mesura que es van omplint de passatgers.

Un cop visitada Petra vaig decidir passar un dia de relax a Aqaba, al mar Roig, i el meu mòbil truñoyoigo va despertar de la seva inoperància en terres jordanes al connectar-se a una companyia egípcia. La ciutat jordana d'Aqaba està en una situació geogràfica curiosa, 10 kilòmetres al sud hi ha l'Aràbia Saudita, i des de la seva platja veus les costes israelianes i egípcies. Vaig aprofitar per enviar un sms a la meva amiga Laila 
Hi Laila, tomorrow my last day in Jordan I will go to say goodbye if it's ok by you (demà és el meu últim dia a Jordània i vindré a dir-te adéu), resposta a l'altra banda who are you (qui ets)
De moment tot anava malament, quan ens vam conèixer li vaig demanar el mòbil i davant la meva sorpresa me'l va donar sense cap problema, ara començava a sospitar que m'havia donat un número fals. 
I'm josep from barcelona, do you remember? Maybe wrong number (sóc el josep de barcelona, recordes? Potser el número no és correcte) resposta call me (truca'm)

Sens dubte a l'altra banda hi havia una persona de poques paraules. Vaig trucar i efectivament era la bella Laila, sota la seva veu sentia les seves companyes rient i cridant Barcelona Barcelona!! Tot acompanyat amb la música de l'egipci. Ella em va renyar, em deia que perquè no havia anat més a veure-la, jo li deia que havia fet una mica de turisme pel país i ella es feia la indignada i em deia que ja estava bé, que demà hi havia d'anar. Jo li vaig proposar de veure'ns fora de la feina però ella em va dir que no podia I'm busy! 

L'endemà, després de 4 hores de bus vaig arribar de nou a Amman, l'endemà marxava molt d'hora cap a Barcelona i estava cansat del viatge, a més treballava per la tarda o sigui que vaig ser un mal educat i no em vaig acomiadar com calia de la meva amiga Laila.
Un cop a la terminal 1 de Barcelona només engegar el mòbil rebia un sms, una trucada perduda de la Laila de la nit passada, seguit d'un segon sms call me. Li vaig escriure que em sabia molt greu no haver vingut però que m'agradaria mantenir el contacte amb ella, que tornaria més endavant i ens podríem veure si ella volia, encara que fos en hores de feina. No em va respondre.

PD: Havia estat un dia molt llarg i estava cansat. M'havia llevat molt d'hora a la meva habitació de l'Hotel Cameo, tot el matí sobrevolant el Mediterrani i per la tarda jornada de feina però abans de passar per casa vaig decidir acceptar la invitació d'anar a prendre alguna cosa amb unes amigues. Vam beure, vam xerrar, vam riure, vam fer les coses normals que solem fer quan sortim. A Jordània no ho era de normal i per això ho gaudia doblement allò d'estar amb amigues, amb dones, ties amb cabells preciosos, espatlles nues seductores i escots generosos. Vaig pensar amb la sort que tenim de viure on vivim i no en països on la religió encara imposa les seves visions anacròniques de la nostra existència. Les dones són les primeres perjudicades en aquests països però els següents són els homes...
Al·là és gran però els seus homes i dones son molt petits.



maig 2010

Jordània 3a part

Bé, ja he tornat de "la gran nit" amb "el meu col·lega" de l'Hotel Royal.

La festa ha començat de la següent manera vols passar una nit de puta mare per només 250 dinars? Per a què us feu una idea el dinar jordà està com l'euro aproximadament, i jo què???? Ho sento, però potser perquè ens hem conegut en l'hotel de puta mare on treballes et penses que estic forrat, a més passo de gastar-me tanta pasta per 3 hores, vosaltres quan sortiu us gasteu això? I ell bé, hi ha altres llocs, per 200 i jo passo, anem on aniríeu vosaltres, com si jo no hi fos, no cal que feu cap extra per mi. Ah bé, podem anar aquí, 30 per entrar em diu i jo 30 cadascú, oi? 

Perquè jo ja m'ensumava per on anava el meu estimat amic Emad, i ell si si, cadascú (érem 3). Anem a la primera disco i com que estava mig buida anem a una segona, a la porta posava 15 JD per entrar com li vaig remarcar a l'Emad i ell, si, en total 45 i fa un gest on em convida a pagar, i jo 15 cadascú tiu!
I finalment queda al descobert que jo he de pagar la festa a ell i al seu amic, jo m'he emprenyat i li he dit que ni de conya, que me'n vaig cap a casa.

Jo entenc que a molts països la diferència econòmica és abismal i els convides però no quan l'entrada val 15 euros sense consumició i a sobre et cobren 7 euros més per una consumició que lògicament també va a càrrec teu. Tornant amb el taxi l'Emad em deia que li sabia greu el malentès i de quedar un altre dia i jo si si tu tranquil que ja et trucaré! M'ha sabut greu per l'altre, Al·là es deia, que se'l veia bona persona i s'ha quedat fet pols quan hem començat a discutir i li deia que no em molava gens que em prenguessin el pèl d'aquella manera. Que jo una mica sí que me'l deixo prendre, i que quan sóc fora me'l deixo prendre encara més, però tot té un límit.

Aquest matí m'he adormit i he perdut el bus que anava cap a Petra i he decidit dirigir-me cap a Jerash, un altre dels punts turístics jordans. He agafat un taxi perquè em portés a l'estació d'autobusos i el taxista m'ha convençut que era una mala idea on vas tan tard? tiu, que quan arribis ja tanquen i jo quan em costaria amb taxi? doncs mira, acostumo a cobrar 45 dinars però com se't veu bon paio i ets de Barcelona et pujo, et deixo un parell d'horetes perquè facis fotos i et baixo, només per 35 dinars, i jo que bé, moltes gràcies, fet! 

Sabeu quin ha estat el tema de conversa amb el Majdi cap a Jerash?
Correcte! Follar, follar i més follar, amb putes naturalment, i m'ha explicat com alguns dels seus amics que tenen molta pasta són grans folladors i es passen per la pedra putes àrabs i d'Europa de l'Est de dos en dos, que els saudites, kuwaitians i els dels emirats àrabs tenen preferència pel sexe anal i que ell un dia es va follar una filipina a la disco del Rama Hotel que només pesava 45 kilos, etc... tot explicat amb molts detalls i amb algunes gesticulacions que em feien sentir bastant incòmode. Una mica malalt el Majdi.

A la tarda he anat per la part antiga d'Amman on hi ha el mercat, he comprat pipes, he begut suc de canya de sucre, he menjat hummus (m'encanta!!!) i unes boletes arrebossades de carn que no sé com es diuen i cap a l'hotel que demà em llevo a les cinc, Petra m'espera!!!!

maig 2010


Continua a

Jordània 2a part

Quan l'Ahmed em deia que hi havia unes russes i ucraïneses de la muerte a Amman es va deixar de dir que eren putes, petit detall. 

Bé, la festa de divendres nit no va estar malament, primer vam anar a la disco del Rama Hotel (totes les discoteques estan en hotels) plena de filipines que no vaig arribar a saber exactament quin paper jugaven allà dins i més tard una segona disco farcida de russes, bielorusses i ucraïneses, aquestes jugaven un paper ben clar. En aquest segon, mentre la Claire i una segona bella dama que no recordo el nom volien que les convides a una copa, vaig veure per la pantalla de plasma que feien El Ultimàtum de Bourne i li vaig dir a l'Ahmed que tenia son i volia anar cap a l'hotel.
Un cop a l'habitació em vaig fotre a mirar la peli, cerveseta del minibar i reflexionant m'adono del gran drama d'aquesta gent, parlo dels jordans, i de molts altres països on és impossible trobar llocs per anar a lligar, us ho imagineu? Tota una vida sense La Nau, 3 punts, l'Spay, Fahrenheit... la biblioteca municipal! Quin infern.

Avui he vist que el drama no era tant drama. L'Ahmed m'ha portat a donar un vol per la capital a veure les coses típiques de la ciutat i quan ja portàvem una bona estona voltant m'ha dit vols que anem a un shopping center? Hi ha moltes ties bones, i jo vinga va, i el molt cabró s'ha fotut a xerrar amb la primera tia que ha vist, una siriana que no estava gens malament, la veritat tot i que se la veia bastant joveneta. Deu n'hi do l'estona que han xerrat en àrab mentre passejàvem pels grans magatzems fins que ens hem acomiadat i un cop al cotxe li pregunto de què parlàveu? I em diu ostres! Molt bé de preu follar amb ella, eh? 10 dinars! i m'ha dit que a tu t'ho hagués fet només per 5, que tens uns ulls molt macos, 16 anyets.... pffffff..... m'he quedat a quadros. La veritat és que em trobo totalment descol·locat aquí a Jordània.

L'Ahmed m'ha deixat a l'hotel i he decidit anar a donar una volta cap al centre entre el first circle i el downtown, el turístic Rainbow street. Passant per l'Hotel Royal, al peu del third circle, un hotel de luxe amb forma de ziggurat des d'on s'observa una bona vista de la ciutat, he decidit pujar a la seva terrassa a prendre una cervesa on l'Emad, un treballador del restaurant, ha començat a xerrar amb mi i m'ha convidat a sortir de festa aquesta nit amb els seus amics. Jo li he confessat que estava una mica fart de puticlubs i m'agradaria anar a un lloc "normal" més o menys per conèixer gent d'aquí. Ell m'ha dit que cap problema, que anirem a un lloc que està molt bé on hi ha moltes ties àrabs i hem quedat a la una de la nit, quan acabi el servei, ja us explicaré va.

Demà volia anar Jerash una ciutat famosa per les seves runes però em sembla que passo, m'han comentat que Damasc, la capital de Síria està molt a prop d'aquí i amb un dia potser puc fer-hi una visita ràpida, en fi, ja veurem, la improvisació mana.
Això mola molt!!! Continuaré informant!!!

Us passo un vídeo de l'Ahmed i jo vacil·lant a la penya amb el seu Honda ja ja ja !!!!

maig 2010


Continua a

Jordània 1a part

Bona nit gent, us escric des de l'Hotel Cameo, a Amman, Jordània.
Acabo d'arribar de la meva primera incursió nocturna i ha estat.... mmmmm..... com us ho diria, diferent.

Resulta que estava passejant per la ciutat buscant algun lloc per prendre una cervesa i quan estava perdut del tot (us convido que busqueu al Google Maps com és Amman) he vist unes llums il·luminades on es llegia disco pub, i he anat cap dins sense dubtar-ho, endins!! Un cop la porta es tancava rere meu massa tard he vist que es tractava d'un puticlub i ja no he pogut marxar, i jo no no I'm sorry only a beer, i ells no problem no problem beer beer, i bé, he decidit apalancar-me en una de les taules on m'ha atès una de les cambreres del disco pub.

Per Al·là!!!! Mare meva com estava la tia, ostres ostres ostres, quin bé de Déu la Laila, una marroquina espectacular.

A mesura que anaven caient les birres, acompanyades amb un complert pica pica estil jordà, m'he adonat que tampoc era tan puticlub, era d'aquells llocs on la frontera és una mica difusa i a poc a poc m'he anat integrant en l'ambient. Hi havia molta gent jove (per mi actualment la joventut arriba als 45), fins i tot el cantant egipci que anava interpretant temazo rera temazo m'ha preguntat com em deia i m'ha dedicat una cançó mentre la meva amfitriona, la Laila, em treia a ballar i tota la disco pub m'aplaudia i se'n fotia de mi.
Parlant amb la Laila m'he animat a tirar-li una mica la canya, per no ser descortès, m'ha explicat que les seves companyes de feina són de molts llocs, Síria, Indonèsia, Palestina i no sé d'on més, jo no parava de dir-li que estic fart de veure marroquines a Terrassa i mai n'havia vist una que estigués tan bona com ella, la veritat que era exagerat, he intentat fer-li una foto però no m'ha deixat. Ella somreia i feia veure que estava contenta però com que anava una mica borratxa se li escapava una mirada trista que em despertava la meva vena salva ànimes, salva vides i fotre-li el taladro sobre una vida digna i no sé quantes tonteries més.
No ho he fet, ja ho vaig fer una vegada al Brasil i encara me'n penedeixo, o te la folles o no però les lliçons morals de la vida millors estalviar-te-les, sobretot quan no tens ni puta idea de la seva vida. He ballat amb ella una estona més, m'he acabat l'última copa i he fotut el camp d'allà.
La veritat és que m'ho he passat de conya.

Acabo d'arribar a l'hotel, demà toca fer una visita al mar mort, m'hi portarà el taxista que m'ha vingut a buscar a l'aeroport, l'Ahmed, molt maco, segur que tant viatge amunt i avall m'arruïna, hauré d'anar amb compte que Jordània és carillo, també anirem de festa demà a la nit, m'ha dit que hi ha unes ucraïneses i russes de la muerte, ja veurem.

Els pròxims dies tinc intenció de viatjar a Petra i al desert de Wadi Rum, ja us aniré explicant que tinc wifi a l'hotel on sóc.