diumenge, 8 d’agost de 2010

Praga

Quin personatge la Jana.
Viu a la capital d'un país, Bratislava, va de compres a la capital d'un altre, Viena, i es talla les puntes i es fa metxes a una tercera capital, Praga.
És veritat que aquestes tres ciutats no disten molt unes de les altres i amb un cop de cotxe t'hi plantes però després de mirar-me-la de dalt a baix vaig pensar que el resultat final no feia justícia a tanta gasolina cremada. 

Tot i que no sóc la persona més indicada per valorar pentinats, vestimentes i altres elements estètics, i molt menys calçat amb la meva camiseta de Brujería com estava en el restaurant Paparazzi de Bratislava.

El nostre estimat gerricó de mel ensucrada es conserva prou bé per l'edat que té, quaranta rodons, i amb aquesta breu i ambigua descripció donarem per enllestit el tema físic de la Jana.

La Jana podia tenir les seves coses, com demanar per sopar un vi de 75 euros, però quan arribava l'hora de la veritat es desfeia hàbilment de la seva roba vienesa, desmelenava el seu pentinat txec i anava per feina.

El viatge a Praga l'endemà va ser ràpid, bàsicament perquè va folladíssima amb el cotxe. Sortosament per mi i dissortadament per ella m'havia endut l'mp3 amb tota la meva música i vaig decidir ambientar aquella carrera suïcida amb una sessió de DJ Fucker que dubto pugui oblidar mai. 

 
La Jana potser no condueix massa bé i el ràdio del cotxe el porta equalitzat amb el cul però és una amfitriona perfecte: l'hotel on estàvem a Praga, les cafeteries, els restaurants, les passejades, els baretos de la nit, tot estava de puta mare i a l'arribar a l'habitació ho celebràvem junts. Cosa que jo gaudia complagut perquè no sé si us ho havia dit mai però el sexe em mola bastant i quan n'enganxes una que et treu el màxim rendiment val la pena aprofitar-ho.

La Jana és una persona exigent, li agrada que la serveixin bé, si demana una copa de conyac del bo troba inadmissible que li serveixin amb gel, i es queixa. I fa ben fet de queixar-se però penso que la manera de fer-ho no era la més adient (dic em sembla perquè quan parlava en txec o eslovac no lligava un duro però pel to i per les cares de la penya jo diria que molt diplomàtica no era) i cap al final vaig presenciar un fenomen espectacular. 


Al principi no li vaig donar importància al comentari que em va fer la primera nit, crec, anava bastant cego, alguna cosa com quan faig shopping prefereixo que m'atenguin els homes, amb les dones no m'hi porto gaire bé, però al final aquella revelació es va fer del tot evident, cada cop que la persona que ens atenia era una altra dona naixia un camp d'energia negativa entre les dues totalment inestable que no sabies cap a on podia esclatar, era infal·lible.
Les dones son increïbles, literalment increïbles.

La Jana parlava txec, eslovac, alemany, anglès, rus, italià i estava aprenent hongarès, ara bé, de rock ni puta idea i vaig aprofitar-ho fer punxar una segona sessió DJ Fucker en el viatge de tornada, aquest cop de només dos hores i mitja ja que va augmentar la seva velocitat de creuer a 160 kilòmetres per hora perquè tenia por que jo perdés l'avió. Jo tenia por de que ens matéssim.

 

Em quedaven poques hores en terres eslaves i amb un somriure als llavis rememorava l'última nit a l'habitació 402 del Hotel Astoria. L'especialitat de la Jana era l'obliquo, se'm posava a sobre i girava el seu cos uns trenta, trenta cinc graus, vist des de dalt faria l'efecte d'unes tisores que s'obren, tancava una mica les cames i el seu cos menut quedava perfectament ajustat com si fos un guant i es començava a moure. 
Aquella nit la Jana va cridar molt, amb aquells crits desfogava tota la seva frustració d'haver-se d'enfrontar cada dia amb un món injust, un conyac servit amb gel, uns gran magatzems on no pots trobar enlloc el seu paraigües preferit Samsonite de color verd, l'únic que li fa joc amb les ulleres, el mosso de l'hotel que li posa mala cara quan li demana que li aparqui el cotxe, etc....

Quin gran cap de setmana amb la Jana, tot un caràcter.

 agost 2008