dimecres, 6 d’octubre de 2010

La Vengadora de las Mujeres (3a part)

Continuació de

Hola Josep, t'ho he explicat tot i no m'has contestat.
No sé què significa el silenci. Espero que entenguis que tot ha estat per la Tona i que el meu únic objectiu era que ella no sofrís per tu i, per tant, honest. No ho he fet de la millor forma, però suposo que tu alguna vegada hauràs fet també alguna estupidesa per alguna cosa que creies que era just.
Al menys jo he après alguna cosa de tot això. Tot està aclarit i espero que valoris el meu penediment des del principi.
Des que em vas dir que m'havies denunciat no dormo pensant quan trucarà la policia a la meva porta... 

Mentre camino per terres lleoneses poso l’Òscar al corrent de la història, volia aprofitar que m’ha convidat a acompanyar-lo a fer el Camino de Santiago per desconnectar una mica però les circumstàncies han obligat a que viatgi amb el Manolo i la Isabel.
Porto dies dormint molt poc, les primeres nits les passava aprenent a rastrejar IP’s, després com es crackeja un compte de correu, detecció de keylogger i software maliciós, desinfecció d’spyware, troians i virus, etc... actualment encara dormo menys perquè fer el pelegrí exigeix llevar-se a hores espantoses. Sort que l’Òscar m’ajuda a ultimar l’estratègia a seguir.

I també està d’acord en no afluixar, sembla que el nostre hacker està espantat i jo vull saber qui collons és, l’haig de continuar collant.

Isabel guapa, menteixes més que parles.
Et repeteixo per última vegada: o em dius la veritat o la nostra denúncia tira endavant.
La Tona també t'ha denunciat. És l'última vegada que em poso en contacte amb tu.

El hacker deu flipar de veure-se-les amb un tiu tan dur com jo.

L’endemà em truca la Tona ja sé qui és el hacker Josep, és l’Antonio. M’acaba de trucar i m’ho ha explicat tot. 
L’Antonio és una història passada de la Tona; aleshores no va ser gaire honest al confessar-li després de fotre’s al llit amb ella que estava casat, i sembla que no li va agradar massa que ella el deixés per algú que li agrada tant follar que té el correu farcit de paraulotes.
Vaig sospitar d’ell molt aviat però la Tona deia que no, que no podia ser.
La Tona està molt decebuda amb l’Antonio, no s’ho esperava gens d’ell i li sap molt de greu que m’hagi emmerdat amb tota aquesta història. 

L’ha vist molt penedit i li semblava sincer quan repetia una vegada més que de la manera més innocent i amb molta sort havia trobat les nostres contrasenyes, i que únicament havia entrat aquesta vegada per fer aquesta petita malifeta.

Li demano l’autèntic correu de l’Antonio, no li diràs res oi Josep? Jo prefereixo oblidar-me d’aquesta història i no en vull saber mai més res d’aquest tiu i et demanaria sis plau que fessis el mateix
Li contesto que no pateixi, que només vull comprovar si existeix aquest correu d’una quedada d’amics d’on diu que va treure la meva adreça, que ella el busqui també a veure si és veritat.
Aquest correu no apareix però buscant buscant la Tona si que en troba un que va rebre de l’Antonio farà prop d’un any on entre uns quants arxius de fotografies jpg n’hi havia una amb extensió exe, que ja li va semblar estrany aleshores però fins ara no havia caigut que podia ser software espia.

Probablement és des d’aquell dia que l’Antonio tenia accés a l’ordinador de la Tona i posterioment al meu gmail el dia que m’hi vaig connectar des de casa seva. Més o menys ja lliga tot.
Queda un últim correu, el títol del seu primer correu Josep=follar em va agradar o sigui que copiarem l'estil:

Antonio=Pringado
Hola Antonio, te escribo para comentarte brevemente a modo de reflexión final como veo toda esta historia de que nos hayas espiado y tal.
En cuanto al tema infórmatico de troyanos y violación de la intimidad ya te espabilarás con la policia, espero que te metan un buen puro y se te pasen las ganas de hacer el subnormal con un ordenador.
En cuanto a lo que has intentado hacer conmigo, me resulta curioso que alguien que engaña a su mujer y espía a sus amigas intente dar algún tipo de lección de como tratar a la gente, ya no digamos ir de vengador de las mujeres cibernético XDDDDD
(<- estic segur que això li farà molta ràbia!!)

Qué ironía, pretendías que Tona supiera cómo era yo (que por cierto ya lo sabía) y ha terminando descubriendo como eras tú, un pobre hombre y un pringado

No tots els que vaguem estem perduts però de tant en tant em creuo amb gent que n'està molt de perduda.

setembre 2010

dissabte, 2 d’octubre de 2010

La Vengadora de las Mujeres (2a part)

Continuació de La Vengadora de las Mujeres (1a part)

Hola Josep, sóc la venjadora.
Vull dir-te que fa 2 dies he enviat correus del teu mail a una persona només. La teva contrasenya la vaig veure per casualitat. Ha estat una broma pesada i em penedeixo. L'assec molt. Només vull que ho sàpigues. No vull que jo es faci mal i ara m'adono malament que ha estat. Ho sento de veritat i no vull causar-te ningun problema. Simplement no m'agradava el teu comportament amb les dones. Però no això no és assumpte mio.
No tornarà a passar. No crec que t'hagi causat problema perquè sol ha estat aquesta broma però he pensat que era millor que ho sabessis perquè no et preocupis.
He comprovat que això té conseqüències penals i no vull problemes perquè un dia estava cabrejat. Ha estat una tonteria. El teu estaras molt enfadat però vull que estes tranquil.
Suposo que si has canviat de contrasenya és perquè t'han avisat. Sóc una persona que aprecia molt Tona i no volia que sofrís més per tu. Jo es que no és motiu per fer això però espero que entenguis la raó. El meu motiu era bo, però m'he equivocat en la forma.
Des que ho vaig fer no puc dormir. Perdoname. Em sento molt malament. Déu vulgui que no prenguis mesures legal. He vist que hi ha entre 3 i 5 anys de presó. Tots cometem errors. Si us plau perdona'm. Si el denúncies la policia em descubriria en 1 dia. Jo noy un hacker, només una estúpida. Ha estat un error per la meva part. Mil perdonis.
Contesta'm si us plau

El Manolo ha canviat d’identitat, ara és la Isabel i per la confusa redacció del seu mail sembla que no parla català. Està passat per un traductor, un mal traductor (L’assec molt és una traducció literal del castellà paraula per paraula de lo siento mucho).
Em congratulo per l’enorme lucidesa de les meves deduccions tenint en compte que acabo d’arribar del pub irlandès, amb les Trappe 4 fermentacions que això implica.
Necessito pensar amb claredat.
Deixarem de banda les ofenses personals, de moment, i ens concentrarem en esbrinar qui collons és el Manolo... perdó, la Isabel.

Qui ets?
Com has entrat al meu correu?
Des de quan espies el meu correu?
Què és l'arxiu la vengadora.exe que vas enviar adjunt al mail?
Si penso que dius la veritat a aquestes 4 preguntes potser retiro la denúncia contra tu.
 

De puta mare, l’alcohol m’ha ajudat a trobar el punt macarra que necessitava.

 

L’endemà al matí la Isabel contesta (he corregit una mica els errors del traductor per fer-lo més llegible):
 
Ho has denunciat de veritat? Si us plau no.
Gràcies per donar-me l'oportunitat d'explicar-me.
Sóc un contacte de la Tona, tu no em coneixes. Fa temps em va arribar un missatge d'ella de quedada entre amics i per casualitat estava el teu correu entre d'altres. No era gens important i no li vaig fer cas, però se'm va quedar el teu mail.

 
Fa poc temps en crear un compte de correu i elegir la contrasenya, en les instruccions parlava sobre les contrasenyes que no s'han d'elegir. Un dia avorrit se'm va ocórrer provar si la gent elegiria aquestes i vaig recordar el teu mail. Crec que vaig encertar la tercera o la quarta i vaig entrar en el teu compte. No m'ho esperava, em va fer por i em vaig oblidar.
Va passar el temps i vaig tornar a entrar. Jo sabia que a la Tona li agradava algú i en veure un missatge teu vaig saber que eres tu. Se'm va ocórrer fer una busqueda amb follar i enviar-li perquè pensés que no valies la pena.
Després em vaig penedir i li vaig dir que no et digués res, que només era informació, vaig voler treure-li importància.

 
L'arxiu eren dues fotos, una amb la foto d'un llibre que s’anomena la venjadora, em va semblar graciós, i una altra foto amb un refrany sobre l'amistat. Ah, i una que se suposa que porta un virus perquè ell se'm connecti a l'ordinador, ho vaig veure per internet, però sincerament, estarà mal fet segur, només volia provar si aquestes coses funcionen. Sens dubte sinó s'obre no passa res i si s'obre crec que tampoc. No és per fer mal.
Sóc conscient de l'ensurt que t'he donat i possiblement també a la Tona. Jo l’estimo molt i si sap qui sóc no m'ho perdonaria en la vida. Si us plau, digues-li que era una broma d'un amic que s'ha penedit. No t'he dit el nom perquè crec que és allò de menys i Tona podria saber qui sóc. 

 
T'he explicat tota la veritat. Tona m'importa molt i ella no sap res. No et preocupis per res. No vull res en contra de tu ni de ningú. Tot ha estat un joc estúpid.
Si vols li envio un missatge i li explico el que teu vulguis.
No sé què més puc dir-te? tot ha estat una maleïda casualitat. Si us plau, no em denunciïs.

Confesso que des de que va començar aquesta història m’ho començo a passar bé. 

Truco a la Tona, li re-envio els correus de la Isabel i mentre comentem la jugada caiem en un detall important: la Isabel em va enviar el primer correu súper mega penedida déu vulgui no prenguis mesures legals poc després de que fes la denúncia als mossos, com si d’alguna manera intuís que l’havia denunciat.
La realitat és que la Isabel no ha intuït res, ho sap, i ho sap perquè també ha estat dins del correu de la Tona, la mateixa IP intrusa apareix en el seu registre gmail.














Continua a
La Vengadora de las Mujeres (3a part)

agost 2010

divendres, 1 d’octubre de 2010

La Vengadora de las Mujeres (1a part)

Sortint de la feina em disposo a admirar novament el meu flamant telèfon mòbil, el trec de la funda, hi connecto els auriculars, i mentre l'acarono suaument com faria Gollum amb l'anell de poder, obro el meu correu.
Tinc un mail de la Tona, primera protagonista d'aquesta turbulenta historia.
Josep, et re-envio una cosa molt estranya que he rebut d'un tal Manolo Cubano, no el conec de res i el correu té mala pinta.

El correu amb mala pinta porta per títol Josep=Follar i comença de la següent manera Abans de llegir obre els arxivaments adjunts, això és sol una mostra a continuació tot un recull de mails i converses meves on hi figura la paraula follar: xats, mails enviats i rebuts, relats, etc... i acaba Se m'oblidava, és sol informacion, fes el que vulguis amb el missatge i amb Josep però que el mai no s'assabenti i signa
La Vengadora amiga

Els arxivaments adjunts que el nostre amic Manolo convida a obrir son tres, una primera imatge on s'hi llegeix Los verdaderos amigos se lastiman con la verdad para no destruirse con la mentira, una segona imatge on apareix la portada d'un llibre, La Vengadora de las Mujeres, de Lope de Vega i un tercer arxiu executable, La Vengadora.exe

Que quedi clar que aquest espectacular correu (li hem de reconèixer al Manolo el bon gust pels títols) no es va enviar des de la meva adreça, sinó des de la seva.

Després d'estar uns quants segons paralitzat davant del mòbil intentant entendre què collons està passant torno a entrar disparat cap a la feina per connectar-me de nou al meu correu des d'un PC. Obro la safata d'entrada i el mail que m'acaba d'enviar la Tona ja no és a la safata d'entrada, ara és a la paperera perquè algú l'ha esborrat i jo no he estat. Hi ha algú fotut el meu correu en aquest precís moment i segur que a cal Cubano el coneixen.

Canvio la contrasenya del correu, miro el registre d'IP (gmail et permet saber des de quines IP t'has connectat per darrera vegada) i descobreixo que a part de la feina, de casa meva i des del mòbil algú més s'ha connectat des de una IP desconeguda.

Truco a la Tona, ella està tan desconcertada com jo, em comenta que quan ha començat a veure que eren coses privades meves ha deixat de llegir els correus, em repeteix que no sap qui és el Manolo i que tot això no li fa gens de gràcia. A mi tampoc me'n fa gens de gràcia, la veritat, saber que algú s'ha fotut dins del teu correu, des de ves a saber quan, doncs ni puta gràcia fa la veritat. 

A qui si que li deu fer gràcia és a la Mossa d'Esquadra que m'està prenent declaració. Ella no riu és clar, es comporta de manera molt professional, aguanta amb cara impertèrrita mentre llegeix sense perdre detall els tres fulls i mig de text on només es parla de follar.

Per contrarestar una mica la vergonya que estic passant li resumeixo, fent-me molt l'indignat, que un intrús que signa com La Vengadora se m'ha fotut dins el meu correu, ha posat en el cercador la paraula follar i ha fet un cortar i pegar d'una bona col·lecció de mails i xats i ho ha enviat a una amiga meva. Que moltes de les coses que hi ha son relats i que m'agrada escriure i que bé, que tot està fora de context... Ella em mira, fa que si amb el cap, i segueix llegint, follar cap aquí follar cap allà... jo ja no sé on mirar.

Quan acaba em pregunta quina relació tinc amb la Tona, jo li comento que recentment vam tenir una breu relació i que ara som amics i prou. Ella em diu el que sembla evident, i és que hi ha algú del meu entorn que per la raó que sigui em vol putejar i que qualsevol novetat que hi hagi ho comuniqui a comissaria.

Envio un correu a la Tona i li comento que ja he fet la denúncia, i que porto dies pensant-hi i no sospito gens qui pot ser, i que si ella té alguna idea.

A mi m'ho preguntes Josep??? Això ho hauries de saber tu!! Ja et vaig dir que no en vull saber res de les teves històries.... sembla que la Tona està emprenyada.

L'endemà rebo un correu d'una tal Isabel bcn que porta per títol Perdoname

















Continua a
agost 2010