Minsk (tercera part)

Continuació de Minsk (primera part) i Minsk (segona part)

Necessitava beure.
La meva amiga Catherine estava més pendent dels seus nous amics, inclosa la Hanna, que de mi i en aquell moment de desconsolat abandonament vaig caure en dos fets importants.
El primer és que estant en terres russes encara no havia provat el vodka i el segon és que encara no havia demanat música a cap local dels que havia estat. 


El primer era fàcil de satisfer, em vaig fixar que la gent es fotia el vodka sol servit en unes petites gerres i en moltes taules buides hi havia vasets amb la preuada medicina, vaig triar-ne un mig ple i me'l vaig fotre d'un sol glop. Ja veia les coses d'una altra manera, ara necessitava escoltar música una mica decent, mentre ballava amb la Catherine i la Hanna encara es podia aguantar però ara ja es començava a fer insuportable.

Vaig dirigir-me amb pas ferm cap a una bella donzella, que no sabria explicar perquè però semblava que estava allà esperant-me, li vaig comentar que estava tenint una nit molt difícil i necessitava sentir una cançó, si ella seria tan amable d’ajudar-me, que segur que el DJ li fotria més cas que a mi. Ella va riure i em va agafar pel braç, el seu contacte va tenir un efecte sorprenent sobre mi, talment com si despertés d'un malson.


Em vaig girar cap a la pista on hi havia els meus amics i de cop i volta ho vaig veure tot molt clar. La Catherine no era una dona qualsevol, era la pura encarnació de Satanàs que s'alimentava de les pobres ànimes que se li creuaven pel davant, un per un vam anar caient sota el seu encanteri, els dos admiradors del Doodah King Bar, jo mateix, la Hanna, el pobre desgraciat que encara la tenia eixarrancada a sobre.... vaig mirar amb nous ulls a aquella noia que encara em tenia ben agafat pel braç i amb qui estava en deute.

Definitivament m'agradava!

Vam demanar una cançó que no ens van posar, vam sortir del Coyote Bar amb llum de dia i vam compartir el taxi cap a casa. L'endemà al matí, dolorosament d'hora pel matí (amb la típica ressaca bielorussa), mentre fèiem les maletes el Papi cap a Barcelona i jo cap a Vílnius, la meva amiga m'enviava sms i em deia que era una llàstima que marxés, jo la vaig trucar i li vaig dir que la meva visita a Vílnius podia esperar un dia mes i que em quedava a Minsk.
Vaig passar tot el diumenge amb ella, vam quedar pel centre (per cert, molt a prop on 24 hores més tard hi hauria un atemptat amb una dotzena de morts), i em va ensenyar una mica el centre de la ciutat. Va ser el final perfecte a un grandíssim cap de setmana.

L'endemà sí vaig marxar cap a Vílnius, m’hi vaig estar un parell de dies amb uns amics que fa poc que s'hi han instal·lat, vaig aprofitar per pair una mica tot el que havia viscut en terres bielorusses, massa emocions fortes per una sola persona.

Un cop a Terrassa, al sofà de casa meva, repassava les fotos i recordava totes les vivències amb el Papi, després d'uns quants dies per agafar distància i perspectiva ja tenia el cap clar i sabia el què havia de fer; total, estava en deute amb la meva amiga: comprar un altre bitllet a Minsk!



1 comentari:

  1. Massa romàntic, al arribar a l'hotel, tema o no tema? o el tema va ser diumenge? o tornes a Minsk per rematar el tema perque no va haver tema?

    ResponElimina